✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
No coin nor oath required. For personal study only.
Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.
El lector potser no s’ho creurà. La famosa «Mallorca venuda al turisme» conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes. He vist també l’interior de les cases, al centre de la taula un plat amb quatre o cinc llimones. La Mallorca sòbria, natural. Les gallines compartint un camp amb els xais. Na Margalida que fa punt mallorquí, «amb sa cadeneta». El català que es parla a Es Raiguer i a Es Pla m’ha embolcat cada dia amb un aire de mel i de poma.
Aquesta és la Mallorca que he respirat. La de la gent que es fa tranquil·lament amiga. Les famílies successives, camí enllà, d’ametllers, garrofers i figueres. L’ordre i el ritme de l’illa de sempre. Un ritme que coincideix amb la meva acumulació d’anys, i així he viscut i he explicat Mallorca al compàs de la vida.
📜 SIMILAR VOLUMES
Extremadura… Les grans deveses d’alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l’Extremadura quotidiana i desconeguda. Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha f
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs
En el pròleg d’aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó —i això ho he desc
Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, Juan el Salmonete… En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén, Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus —les vides— d’uns personatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Irònics, tendres, estremidors. En aquest lli
Els lectors dels viatges a peu de l’Espinàs es troben ara amb un canvi radical, tant d’escenari geogràfic com d’història cultural. Per primera vegada, Josep M. Espinàs ha sortit de l’àmbit de les terres de llengua catalana i s’ha posat a caminar per Castella. No ha anat a visitar la Castella monumen
«La literatura més interessant surt de la mirada fèrtil dels caçadors d’històries», diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d’Espinàs. A peu per l’Alcalatén és la més recent exploració de terres poc conegudes que ha fet Josep M. Espinàs, en les quals ha caçat personatges i històries d’un