✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
No coin nor oath required. For personal study only.
Els lectors dels viatges a peu de l’Espinàs es troben ara amb un canvi radical, tant d’escenari geogràfic com d’història cultural. Per primera vegada, Josep M. Espinàs ha sortit de l’àmbit de les terres de llengua catalana i s’ha posat a caminar per Castella. No ha anat a visitar la Castella monumental i turística. Ha decidit endinsar-se en els petits poblets del páramo de Sòria, la Castella profunda, on ja hi ha més silenci que veus. Sortint de Garray, l’escriptor ha fet camí per un itinerari de noms antics: Hinojosa de la Sierra, Langosto, Derroñadas, el Royo, Vinuesa, Molinos de Duero, Aldehuela, Calatañazor, la Mallona, la Cuenca, Villaciervitos, Villaciervos, Fuentetoba, Carbonera de Frentes, Golmayo… i el viatge acaba en el turó de les runes de Numància. Espinàs escriu al pròleg: «El lector s’adonarà de la impressió que ha produït en mi la profunda i lenta immersió en el paisatge d’aquesta Castella que, als mil metres d’altitud, és un immens tapís de colors fascinants, d’un caràcter molt fort, una terra que respira amb les olors més penetrants i subtils». Diu Miguel Delibes, a Diario de un cazador, que a l’home d’avui «li calen cames i paciència, l’home d’avui no sap esperar». Com a caçador d’imatges i de paraules al vol, Espinàs es mou com Delibes, i en la paciència de saber esperar aconsegueix el miracle que passin coses.
📜 SIMILAR VOLUMES
Extremadura… Les grans deveses d’alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l’Extremadura quotidiana i desconeguda. Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha f
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs
Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges. El lector potser no s’ho creurà. La famosa «Mallorca venuda al turisme» conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni
En el pròleg d’aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó —i això ho he desc
Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, Juan el Salmonete… En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén, Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus —les vides— d’uns personatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Irònics, tendres, estremidors. En aquest lli
«La literatura més interessant surt de la mirada fèrtil dels caçadors d’històries», diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d’Espinàs. A peu per l’Alcalatén és la més recent exploració de terres poc conegudes que ha fet Josep M. Espinàs, en les quals ha caçat personatges i històries d’un