✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
No coin nor oath required. For personal study only.
Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, Juan el Salmonete… En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén, Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus —les vides— d’uns personatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Irònics, tendres, estremidors. En aquest llibre ressona un món que no és el dels tòpics andalusos, perquè la matèria de la narració és la mirada de prop, la immersió oberta a tots els estímuls. Lluny del turisme i dels prejudicis, Espinàs aconsegueix que una ignorada Andalusia aparegui en aquestes pàgines amb el seu propi caràcter, tan diferent del que es manifestava en el llibre del seu viatge per Galícia. Terra d’oliveres al peu de les esquerpes muntanyes; escenari dels llunyans combats entre cristians i musulmans, i de les històries dels «maquis» en la postguerra; el misteri de les famoses cares de Bélmez, que van aparèixer fa trenta anys en una casa del poble i que Espinàs ha vist; els records de qui guanyava tres pessetes al mes en un cortijo i l’aplom de qui va emigrar a Alemanya i ara triomfa a les tertúlies… A peu per Andalusia és el quinzè llibre de viatges de Josep M. Espinàs. La magnífica culminació d’una obra literària amb identitat pròpia.
📜 SIMILAR VOLUMES
Extremadura… Les grans deveses d’alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l’Extremadura quotidiana i desconeguda. Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha f
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs
Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges. El lector potser no s’ho creurà. La famosa «Mallorca venuda al turisme» conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni
En el pròleg d’aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó —i això ho he desc
Els lectors dels viatges a peu de l’Espinàs es troben ara amb un canvi radical, tant d’escenari geogràfic com d’història cultural. Per primera vegada, Josep M. Espinàs ha sortit de l’àmbit de les terres de llengua catalana i s’ha posat a caminar per Castella. No ha anat a visitar la Castella monumen
«La literatura més interessant surt de la mirada fèrtil dels caçadors d’històries», diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d’Espinàs. A peu per l’Alcalatén és la més recent exploració de terres poc conegudes que ha fet Josep M. Espinàs, en les quals ha caçat personatges i històries d’un