✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
No coin nor oath required. For personal study only.
«La literatura més interessant surt de la mirada fèrtil dels caçadors d’històries», diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d’Espinàs. A peu per l’Alcalatén és la més recent exploració de terres poc conegudes que ha fet Josep M. Espinàs, en les quals ha caçat personatges i històries d’una vivacitat admirable.
L’Alcalatén —que compren l’antiga tinença o senyoria d’Alcalatén, creada per Jaume I— té com a cap de comarca l’Alcora, famosa per la seva ceràmica, i a partir d’aquí el territori guanya altura fins a convertir-se, com algú ha dit, en «el sostre del País Valencià». En aquest escenari abrupte i bellíssim, Espinàs ha trobat petits pobles als quals no sempre era fàcil d’arribar, però on la gent, en canvi, es manifestava obertament amb tot el seu caràcter. Torna a ser cert, en aquestes pàgines, el que Barril ha dit dels viatges precedents: «El lector s’endinsa amb l’Espinàs en la intensa narració de la gran aventura humana».
I la intensitat la busca Espinàs en la tria i la descripció dels detalls, en la voluntat de «posar en l’escriptura, en alguns moments, amb les pinzellades de les anècdotes, una ombra de l’elegància del normal que Vermeer va saber posar en la pintura».
📜 SIMILAR VOLUMES
Aquest llibre té un interès especial dins la literatura de viatges de Josep M. Espinàs: per primera vegada, l’escriptor ha caminat pel País Valencià. L’Alt Maestrat és una comarca d’un gran atractiu paisatgístic i humà, i Espinàs n’ha tornat amb un bagatge molt ric d’observacions i experiències, v
Després de diversos viatges per la península, Espinàs ha tornat a caminar per Catalunya. L’itinerari per l’Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D’Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices
Extremadura… Les grans deveses d’alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l’Extremadura quotidiana i desconeguda. Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha f
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs
Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges. El lector potser no s’ho creurà. La famosa «Mallorca venuda al turisme» conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni
En el pròleg d’aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó —i això ho he desc