✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
No coin nor oath required. For personal study only.
La Segarra és l’escenari del tercer viatge a peu de Josep M. Espinàs. Hi va caminar l’any 1962, quan encara s’hi podia trobar una colla de segadors i compartir l’esmorzar, un guàrdia civil que s’havia llegit el Quixot nou vegades i feia tertúlia amb el mossèn, una carnissera que cuinava la carn per al foraster, una funció de circ ambulant… i tot de personatges que s’han esvaït en el temps o han mort. Al cap de gairebé vint anys, uns escolars de Sant Antolí, per on Espinàs havia passat, li van donar aquesta informació: «La Carme que el va rebre a casa seva, ja és morta; on hi havia la barberia ara hi ha l’agència d’una Caixa; del mossèn de Talavera, que feia pensar a la gent que era massa modern perquè tenia una majordona molt jove, tocava el piano i tenia una moto, ja no se’n sap res…». A peu per la Segarra és el testimoni de la immersió d’un escriptor de mirada penetrant en el paisatge i la gent d’una Segarra marcada per un gran caràcter, i la crítica va saludar l’aparició d’aquest llibre dient que era «un model literari en aquest gènere». Segurament per això, el mateix temps que ha canviat la Segarra ha conservat, i ha augmentat encara, l’interès d’aquestes pàgines.
📜 SIMILAR VOLUMES
On és exactament la Llitera? Com s’hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l’Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d’interrogants per a molta gent. Els qui han llegit els viatges a peu d’Espinàs per la Terra Alta, l’Alcalatén
Extremadura… Les grans deveses d’alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l’Extremadura quotidiana i desconeguda. Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha f
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs
Aquest és el viatge d’una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges. El lector potser no s’ho creurà. La famosa «Mallorca venuda al turisme» conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni
En el pròleg d’aquest llibre, Josep M. Espinàs diu que les seves últimes narracions de viatges a peu li han fet pensar que aplica a la realitat, instintivament, les tècniques de la novel·lística. «No per afegir fabulacions o pintoresquismes a una realitat que no ho necessita, sinó —i això ho he desc
Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, Juan el Salmonete… En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén, Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus —les vides— d’uns personatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Irònics, tendres, estremidors. En aquest lli