✍ Scribed by Maria Antònia Oliver
No coin nor oath required. For personal study only.
L’art de la novel·la ha tingut sempre, entre molts altres propòsits, el d’arribar al moll de l’os d’aquest ésser concret que en direm persona; tu o jo, aquest o aquest altre, sense altre títol previ que el fet d’existir aquí i ara, som els protagonistes de la faula. A Punt d’arròs, Maria Antònia Oliver escull un punt dolorós en l’anatomia del personatge Ella, per tal d’aconseguir el coneixement d’aquell breu instant que cap definició, ni cap dialèctica no ens pot subministrar. Rondant entorn d’aquest punt sensible, alerta, obsessivament, tossudament, l’autora ens acosta al personatge.
En un moment donat, aquest ésser humà que és Ella es troba cara a cara amb la solitud. Tot esdevé llavors molt més intens que no era, precisament perquè una interrelació que la defensava de l’espant s’ha romput. El motiu, l’excusa, l’atzar és la separació de la parella, la qüestió important és el viatge que Ella fa devers les profunditats de la pròpia solitud.
📜 SIMILAR VOLUMES
Judith Rashleig ens ha demostrat com, gràcies a la seva trajectòria sanguinària, ha pogut passar de ser una becària explotada en una casa de subhastes a convertir-se en una marxant d’art internacional. Sí, la Judith ha deixat una estela de sang al seu pas, però la seva nova vida com a galerista a Ve
Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds
Els vuit relats que componen aquestes Històries de fantasmes d’un arqueòleg —entre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els temps— van ser publicats per primer cop el 1904 i des d’aleshores no han parat de reeditar-se amb regularitat. Els contes de terror
Últimament s’ha posat de moda dir que “tot ha canviat des de l’atemptat de l’onze de setembre”. Els americans es pensen que ho inventen tot, però nosaltres, els catalans, ja fa tres-cents anys que ho sabem, que els onzes de setembre hi ha molt mala folla. La diferència és que nosaltres, el 1714, no
Adrià: un emperador que se sent «responsable de la bellesa del món», una vida dilatada i un regnat pacífic —gairebé—, i una lenta malaltia que posa fi a tota una elaborada planificació de l’imperi més vast de l’antiguitat, que sega una concepció de l’existència sòbria i alhora oberta als plaers, gre
Un professor d'història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l'incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat