✍ Scribed by Raimon Casellas
No coin nor oath required. For personal study only.
Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds (1906) i també en el present volum, Llibre d’històries (1909).
📜 SIMILAR VOLUMES
Històries imprevistes són setze relats àcids i macabres plens d’humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. Un home que aposta la mà de la seva filla amb un expert enòleg, un viatger que es llança per la borda d’un transatlàntic per guanyar una aposta, uns hostes que romanen a casa d’una
La imaginació de Doris Lessing explora els foscos racons de la relació entre homes i dones i descobreix una realitat molt més llefiscosa darrere la façana de les relacions convencionals entre els sexes. Els contes i apunts d'aquest recull penetren en el cor de l'experiència humana amb passió i intel
Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Lichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l'Amor, el Misteri i l'Aventura? En aquesta extraord
Els vuit relats que componen aquestes Històries de fantasmes d’un arqueòleg —entre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els temps— van ser publicats per primer cop el 1904 i des d’aleshores no han parat de reeditar-se amb regularitat. Els contes de terror
"Entre el florir i el marcir-se de les sensacions diàries que l’espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentits una feta, una dita, una visió que, més que per curiosa o rara, per susceptible d’ulteriors transformacions, sentiu ànsia de contar als demés. [...]Tot això ha estat per a
Adrià: un emperador que se sent «responsable de la bellesa del món», una vida dilatada i un regnat pacífic —gairebé—, i una lenta malaltia que posa fi a tota una elaborada planificació de l’imperi més vast de l’antiguitat, que sega una concepció de l’existència sòbria i alhora oberta als plaers, gre