✍ Scribed by Marguerite Yourcenar
No coin nor oath required. For personal study only.
Adrià: un emperador que se sent «responsable de la bellesa del món», una vida dilatada i un regnat pacífic —gairebé—, i una lenta malaltia que posa fi a tota una elaborada planificació de l’imperi més vast de l’antiguitat, que sega una concepció de l’existència sòbria i alhora oberta als plaers, grega en la mesura i l’acompliment, i un ideal platònic, el del poder exercit per un emperador-filòsof que només amb Marc Aureli aconseguirà de ser una realitat. Tot això fa la vida d’un home que ens ho conta quan ja la mort pot donar un sentit a tot el viscut, estimat, sofert, desitjat, imaginat... I un nom que en la seva breu aparició engloba i resumeix tots els caràcters trets principals d’aquesta vida: Antínous. Adrià, Antínous i Marc Aureli, destinatari de les memòries d’un dels darrers «esperits lliures» de l’edat antiga. Marguerite Yourcenar ha sabut mimetitzar amb profunditat tot el gavadal d’impressions subjectives que un home pot acumular al llarg dels anys, i no un home qualsevol, sinó el millor del seu segle, el que veu l’esdevenidor, el que viu cada moment com si fos únic i irrepetible, i alhora previst i lligat al seu destí, el que persegueix l’ombra de l’estimat enmig de les creixents tenebres. Marguerite Yourcenar ha construït una novel·la que no pot ser llegida superficialment. Tot és, aquí, com en la vida d’Adrià, mesurat, potser en aparença fred i racional, però la passió resideix en el contingut, no en el continent. I en el més petit detall habita la perfecció: com en un camafeu grec.
📜 SIMILAR VOLUMES
Montserrat Julió descriu amb una sorprenent capacitat d’anticipació, realisme i exhaustió, un avenir apocalíptic basat en l’afebliment de la capa d’ozó i alteracions en el camp de la genètica, aspectes inèdits al moment de la redacció i inquietantment presents ara. Alhora que assistim a l’extinció d
Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds
Segurament, una puça enganxada a la pell d’un gos o d’un gat —encara que l’un sigui un llebrer d’allò més aristocràtic, l’altre un persa refinat i tots dos tinguin un pedigrí d’aquells que et deixen garratibat—, no deu tenir gaire cosa interessant a dir fora d’explicar-nos la manera de protegir-se d
Recull de relats publicats per entregues entre desembre de 1892 i desembre de 1893, en «The Strand Magazine». En aquest volum el lector tindrà ocasió, una vegada més, d'admirar les dots d'observació i la lògica implacable de Sherlock Holmes, gràcies a la ploma del seu amic inseparable, el doctor Wat
Històries de la mà esquerra ens permet presentar al lector català en Jesús Moncada, un autor de la Franja de Ponent, que es donà a conèixer l’any 1971 guanyant el premi Joan Santamaria amb les narracions que donen títol a aquest volum. Els seus contes tenen com a eix Mequinensa, confluència del món
Els vuit relats que componen aquestes Històries de fantasmes d’un arqueòleg —entre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els temps— van ser publicats per primer cop el 1904 i des d’aleshores no han parat de reeditar-se amb regularitat. Els contes de terror