✍ Scribed by Sarah Lark
No coin nor oath required. For personal study only.
Hamburg, en l’actualitat. L’Stephanie, una periodista alemanya criada a Nova Zelanda, ha perdut tots els records del seu pare i de la seva infantesa. Ara ha de tornar al país que la va veure créixer i enfrontar-se als fets que la seva memòria sempre va preferir ocultar. Quan hi arriba, descobreix l’antic diari d’una jove maori, amb una història dramàtica que té una profunda influència sobre els fets del present. Gràcies a aquest diari, aconseguirà tancar la clivella entre el passat i el futur. Al llarg del seu viatge per Nova Zelanda l’acompanyarà el carismàtic i atractiu maori Weru, que l’ajudarà no només a descobrir secrets familiars amagats durant molt de temps, sinó també emocions que l’Stephanie no s’havia atrevit mai a sentir.
📜 SIMILAR VOLUMES
Luis García Lecha (Haro, La Rioja, 11 de junio de 1919 - Barcelona, 14 de mayo de 2005), fue un novelista y guionista de cómic español. Funcionario en excedencia, fue uno de los más fecundos escritores de literatura popular o de kiosco española (bolsilibros). Compuso dos mil tres novelas largas de g
«Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna». És l’any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos
Mossèn Llàtzer té un nou destí parroquial en un paratge agrest i solitari: Sant Pau de Montmany. Els habitants dels pocs masos veïns estan convençuts que si l’han desterrat de la ciutat a aquell racó perdut deu ser perquè ha comès algun pecat molt gros… A ell, d’entrada, la bellesa feréstega del llo
Difunts sota els ametllers en flor és una novel·la de construcció informal, multitudinària i irisada, plena d’ironia i de tragèdia, de poesia i d’acció, de realisme i d’imaginació, de sensualitat, construïda amb un idioma vellutat i fresc. Els seus trenta-dos capítols són una desfilada de personatge
Dues germanes bessones, idèntiques, amb la diferència que, a la fi, l’una és morta i l’altra és viva. Un diabètic que no s’oblida mai de la insulina —i tot i això morí d’una síncope. Un membre del Foreign Office —amb prou lleures per a emprendre una investigació policíaca. Una núvia que s’ofegà —i a
«Julia, sóc jo. Necessito que em truquis. Sisplau, Julia. És important». Dies abans de morir, la Nel Abbott va trucar a la seva germana. La Jules no li va agafar el telèfon i va ignorar la seva demanda d’ajuda. Ara la Nel és morta. Diuen que s’ha suïcidat. I la Jules ha hagut de tornar a un lloc d’o