✍ Scribed by Andrew Garve
No coin nor oath required. For personal study only.
Dues germanes bessones, idèntiques, amb la diferència que, a la fi, l’una és morta i l’altra és viva. Un diabètic que no s’oblida mai de la insulina —i tot i això morí d’una síncope. Un membre del Foreign Office —amb prou lleures per a emprendre una investigació policíaca. Una núvia que s’ofegà —i això en plena lluna de mel! Un xantatgista sense rostre —però que, naturalment, en tenia. Amb aquests elements, Andrew Garve, del qual un crític anglès ha dit que s’havia especialitzat a col·locar els seus personatges en situacions tan negres que, facin el que facin, només poden empitjorar-les, ha combinat una novel·la on les sorres poden ésser llunyanes, però en la qual la mort és ben propera. Pregunteu-ho, si no, a James Ranison, que hi esperava un assassí…
📜 SIMILAR VOLUMES
Hamburg, en l’actualitat. L’Stephanie, una periodista alemanya criada a Nova Zelanda, ha perdut tots els records del seu pare i de la seva infantesa. Ara ha de tornar al país que la va veure créixer i enfrontar-se als fets que la seva memòria sempre va preferir ocultar. Quan hi arriba, descobreix l’
Amb Els sobres, Vicenç Mengual i Casellas ens ofereix la darrera novel·la de la trilogia d'obres protagonitzades per l'inspector Maristany. L'acció es desenvolupa, un cop més, dins de l'ambient asfixiant de l'Opus Dei i, tot seguint la trama del llibre, segur que podrem aprendre una colla de maneres
Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, dels primers temps de l’Scriptorium, amb el cant del ventre de la terra que donarà lloc a l’Escolania, a través d’uns personatges que conformen el fresc extraordinari d’una terra de frontera, la Catalunya que s’expandia cap al sud per
L’efecte hivernacle aboca la humanitat al col·lapse l’any 2041. Amb una calor i un nivell del mar que creixen de manera implacable, el món està sumit en una irremeiable crisi de producció d’aliments. L’escalafó més baix de la societat l’ocupen multituds de desposseïts —els «infra», menyspreats i tem
Extrait : "Le vaisseau clair Avait des mâts et des agrès si fins Et des drapeaux si bellement incarnadins, Qu'on eût dit un jardin Qui s'en allait en mer"
L'aventure est finie, mais tous, Garion, Durnik et surtout les femmes de la tribu, veulent en savoir davantage. Belgarath, le vieux conteur, ne peut plus se dérober, il doit écrire l'histoire du monde qu'il est le seul à connaître. Nul n'est mieux placé que lui, en effet, pour lever un coin du voi