✍ Scribed by Busquets, Blanca
No coin nor oath required. For personal study only.
T’imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l’Annabel, l’Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d’ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban, amb desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles. Una novel·la en què el menys important és el que va passar al Congrés dels Diputats aquella tarda del mes de febrer… De fet, cap dels membres d’aquesta família no s’hi va fixar gaire. Blanca Busquets, una de les veus més personals i aclamades de la narrativa catalana actual, ens sorprèn una vegada més amb aquesta magnífica novel·la coral. Amb un argument rodó i uns personatges intensos i propers ens endinsa en els secrets personals de cadascun dels protagonistes fent-nos sentir còmplices de les seves vides.
📜 SIMILAR VOLUMES
Què va passar amb la Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’
El jurat del Premi Literari Elisi ha de llegir centenars d’obres per tal de trobar el millor llibre de l’any. Al mateix temps, una colla d’escriptors estan desesperats per captar l’atenció d’aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d’amor Sam
En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847? - Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Saraj
«Una connexió explícita (amb “tot és ara i res” acaba el primer poema) ajunta Encara les paraules (1973) amb el llibre anterior. Hi veurem el mateix món, idèntics temes; la traducció expressiva de tot això, però, és ben distinta: el pessimisme existencial, que ara osca també l’antic valor màgic i mí
Una selecció dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.
El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i