✍ Scribed by Edward St. Aubyn
No coin nor oath required. For personal study only.
El jurat del Premi Literari Elisi ha de llegir centenars d’obres per tal de trobar el millor llibre de l’any. Al mateix temps, una colla d’escriptors estan desesperats per captar l’atenció d’aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d’amor Sam Black i en Sonny, convençut que el seu magnum opus, «L’elefant morat», arrasarà el món literari com una tempesta. Ens revelarà, St. Aubyn, el funcionament dels premis literaris? Com arriben, algunes obres, a ser seleccionades entre les finalistes? Quines són les motivacions per escollir la novel·la guanyadora? No tinc paraules és una sàtira enginyosa i fabulosament entretinguda que, d’una banda, va al gra quan tracta algunes de les qüestions més profundes sobre el paper de l’art en una cultura obsessionada per la celebritat, i, de l’altra, es pregunta com podem esperar reconèixer el talent real quan tothom té interessos personals. Irònicament, aquesta obra també va guanyar un premi literari.
📜 SIMILAR VOLUMES
Què va passar amb la Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’
T’imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l’Annabel, l’Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A t
En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847? - Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Saraj
«Una connexió explícita (amb “tot és ara i res” acaba el primer poema) ajunta Encara les paraules (1973) amb el llibre anterior. Hi veurem el mateix món, idèntics temes; la traducció expressiva de tot això, però, és ben distinta: el pessimisme existencial, que ara osca també l’antic valor màgic i mí
Una selecció dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», acompanyats d’històries inèdites i poesies, i amb il·lustracions de Miguel Gallardo.