✍ Scribed by Georges Simenon
No coin nor oath required. For personal study only.
Quan el comissari Maigret va rebre aquella trucada, un matí gris i plujós, no es podia imaginar que ben aviat es veuria arrossegat per una espiral de violència contundent. Aquella gent arribada de l’altra banda de l’oceà era dura, realment dura. Autèntics gàngsters que es movien per París com si fossin a casa seva. «Deixi-ho estar, Maigret, això no és per vostè!» Evidentment, el comissari Maigret no pensa deixar-se trepitjar el terreny, i comença la persecució implacable de Charlie, Cicero i I’estafador i oportunista Bill Larner. Emboscades, trets, sang… els vianants no tenen cap dubte que assisteixen a la filmació d’una espectacular pel·lícula de Hollywood. Val a dir que si no hagués estat per l’excessiu zel de l’inspector Lognon, conegut també com el Desgràcies, ningú no s’hauria adonat de res. Ocupat en la detenció d’un petit revenedor de cocaïna, Lognon havia vist com llançaven a la vorera just davant seu un cos des de dins d’un cotxe…
📜 SIMILAR VOLUMES
No cabe duda de que el inspector Lognon o " cara de vinagre" como le llaman sus compañeros, tiene mala suerte. Cuando cree tener entre sus manos un caso importante, una banda de gangsters que ha tomado las calles de Paris, se encuentra de pronto sin una sola prueba. Pero ahí está el comisario Maigre
No cabe duda de que el inspector Lognon, Cara de Vinagre, tiene mala suerte. Cuando cree tener entre manos un caso importante, se encuentra de repente sin una sola prueba y perseguido por unos tipos malencarados que hablan en inglés y que no se andan con chiquitas. Pero ahí está el comisario Maigret
Uns mariners han tret del Sena el cos d’un vagabund, a la nit. S’hi estava ofegant. Quan el cos és fora la policia comprova que algú el va ferir al cap abans de llançar-lo a l’aigua. Intent d’assassinat. Però qui és l’agressor? I qui és la víctima? Perquè el vagabund no ha mort, però és en coma… El
Aquesta vegada, el comissari Maigret haurà de lluitar contra uns assassins molt refinats: un prestigiós col·leccionista de quadres del segle XIX, la seva esplèndida dona i tota una cort de traficants aparentment respectables que s’amaguen en els palauets més luxosos de París. I el cas no se li pot e
Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret, encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafa