✍ Scribed by Francesc Puigpelat
No coin nor oath required. For personal study only.
Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret, encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d’homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l’autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d’Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat. Allà —amb l’ajut d’altres policies— s’hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d’esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.
📜 SIMILAR VOLUMES
Uns mariners han tret del Sena el cos d’un vagabund, a la nit. S’hi estava ofegant. Quan el cos és fora la policia comprova que algú el va ferir al cap abans de llançar-lo a l’aigua. Intent d’assassinat. Però qui és l’agressor? I qui és la víctima? Perquè el vagabund no ha mort, però és en coma… El
Aquesta vegada, el comissari Maigret haurà de lluitar contra uns assassins molt refinats: un prestigiós col·leccionista de quadres del segle XIX, la seva esplèndida dona i tota una cort de traficants aparentment respectables que s’amaguen en els palauets més luxosos de París. I el cas no se li pot e
Es una novela de género negro que recorre los sueños y los afectos de la vida de una generación que creyó en la utopía y en la música como motores del sentido de la existencia.
¿Es posible ser a la vez un rico y ladino banquero y un anarquista consumado que lucha por la liberación de la sociedad? Según Pessoa, sí. Es lo que intenta demostrar El banquero anarquista, un sorprendente relato publicado en 1922. La producción literaria pessoana, como violenta suma de excepciones
El present relat, «faula dialèctica» —en paraules del mateix Pessoa— on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels diners, és un dels textos més populars i brillants de l’autor. Traduït a les més dive
Quan el comissari Maigret va rebre aquella trucada, un matí gris i plujós, no es podia imaginar que ben aviat es veuria arrossegat per una espiral de violència contundent. Aquella gent arribada de l’altra banda de l’oceà era dura, realment dura. Autèntics gàngsters que es movien per París com si fos