✍ Scribed by Mercè Rodoreda
No coin nor oath required. For personal study only.
La meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. L’escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa han donat com a resultat uns contes d’abast universal que s’allunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars marcats per una fantasia ben personal, d’una autèntica creadora.
📜 SIMILAR VOLUMES
La primera edició de La creació d’Eva i altres contes fou publicada a l’Editorial Catalana el 1922. Es tracta d’un recull de vint-i-quatre contes, que en bona part eren dispersos a La Veu de Catalunya i La Publicidad, periòdic bilingüe. El pròleg és datat a Gènova, que va ser el primer destí de l’au
A Bonaventura Sabater. Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre, escrit en diversos lleures, sense més motiu que el de la ploma als dits, sense més inspiració que la del cigar en els llavis. No negaré pas que hom pugui formular certes objeccions psicològiques contra els nerviosos fumadors de cig
Convertida ja en un clàssic universal, La meva família i altres animals narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa
Qui no ha sentit mai la passió de col·leccionar alguna mena d’objecte que satisfés un desig íntim de possessió i complicitat? Els personatges de La daurada parmèlia i altres contes sí que l’han experimentat, però amb una intensitat desmesurada que els posarà en situacions compromeses a l’hora d’inte
Què hi fa un japonès en un hostal de Tossa, si en lloc dels ulls oblics i la pell groga té les galtes rosades i el cabell rossenc, i menja (amb coberts, no pas amb bastonets) amanida i cap i pota i molls a la brasa, i parla en català, i es dedica a vendre sants d’Olot? A partir de situacions inesper
«Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s’hi… Que n’era de blanc…! I com ressaltava en la blavor intensa d’aquelles tardes d’octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d’un blau plomós, en el concert uniforme de colors que