✍ Scribed by Claudi Planas
No coin nor oath required. For personal study only.
«Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s’hi… Que n’era de blanc…! I com ressaltava en la blavor intensa d’aquelles tardes d’octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d’un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d’escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pròpies fulles. I ella s’hi encantava…! Un xic més enllà, ja no es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda i blanquinosa… I aquella tofa s’estenia lluny… lluny… i tot hi era blanc». Extracte del conte «La flor de fajol».
📜 SIMILAR VOLUMES
Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa
Què hi fa un japonès en un hostal de Tossa, si en lloc dels ulls oblics i la pell groga té les galtes rosades i el cabell rossenc, i menja (amb coberts, no pas amb bastonets) amanida i cap i pota i molls a la brasa, i parla en català, i es dedica a vendre sants d’Olot? A partir de situacions inesper
La meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. L’escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa han donat com a resultat uns contes d’abast universal que s’allunyen de la crònica i del rea
Qui no ha sentit mai la passió de col·leccionar alguna mena d’objecte que satisfés un desig íntim de possessió i complicitat? Els personatges de La daurada parmèlia i altres contes sí que l’han experimentat, però amb una intensitat desmesurada que els posarà en situacions compromeses a l’hora d’inte
Semblava de seda i altres contes (1978) conté algunes peces mestres de maduresa al costat d’altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. Onze contes que expressen el mestratge de la millor escriptora catalana del segle XX.
La soledat de la dona de fer feines de l’Hôtel Crillon de París, el zel del carter a l’hora de custodiar les cartes, l’activitat d’uns misteriosos establiments anomenats salvatgeries, les passions que pot desfermar un bitllet cap-i-cua, el comportament massa humà d’un orangutan, la necessitat compul