✍ Scribed by Patrick Rothfuss
No coin nor oath required. For personal study only.
Trenc d’alba a la fonda Pedra Fita. És el segon dia i un home es disposa a continuar el relat de la seva vida. La veritable història, la que només ell coneix, força allunyada de la llegenda que li han forjat amb rumors, conjectures i contes de taverna, convertint-lo en un personatge mític: en Kvothe… músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. El nom del vent, el primer dia de la història d’en Kvothe, ha esdevingut un fenomen impulsat pels lectors, els llibreters i la crítica, que recomanen vivament aquesta novel·la excepcional. Ara el relat prossegueix a El temor d’un home savi, i podem dir a tots aquells que desitjaven llegir la continuació d’El nom del vent que l’espera ha valgut la pena.
📜 SIMILAR VOLUMES
«Todo hombre sabio teme tres cosas: la tormenta en el mar, la noche sin luna y la ira de un hombre amable». El hombre había desaparecido. El mito no. Músico, mendigo, ladrón, estudiante, mago, trotamundos, héroe y asesino, Kvothe había borrado su rastro. Y ni siquiera ahora que le han encontrado, ni
Balzac emploie encore la technique de la « conversation entre onze heures et minuit » où le récit est fait par les convives d’un repas comme dans Autre étude de femme. L'hôtesse des invités est une écuyère, Malaga, courtisane entretenue par le notaire Cardot. Elle lance tout naturellement la convers
Una amenaza del pasado, puede destruir el futuro… Kaleb Ballard no debería ser capaz de ver ondulaciones, grietas en el tiempo. ¿Significa que sus poderes están desarrollándose o que algo terrible se está desatando? Antes de que pueda averiguarlo, Jonathan Landers, el hombre que intentó matar a su p
Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona ma
Quand une cloche, quelque part, sonna deux coups, le prisonnier était assis sur son lit et deux grandes mains noueuses étreignaient ses genoux repliés. L'espace d'une minute peut-être il resta immobile, comme en suspens, puis soudain, avec un soupir, il étendit ses membres, se dressa dans la cellule
Quand une cloche, quelque part, sonna deux coups, le prisonnier était assis sur son lit et deux grandes mains noueuses étreignaient ses genoux repliés. L'espace d'une minute peut-être il resta immobile, comme en suspens, puis soudain, avec un soupir, il étendit ses membres, se dressa dans la cellule