✍ Scribed by Richard Garnett
No coin nor oath required. For personal study only.
La publicació, el 1903, d’El crepuscle dels Déus va marcar una fita en la literatura fantàstica britànica. El llibre, que havia estat objecte d’una edició escurçada quinze anys abans —només 16 històries de les 28 que el componen—, va produir una agradable sorpresa als lectors que no coneixien l’autor, però no pas als visitants habituals de la Biblioteca del Museu Britànic, que no ignoraven pas els seus coneixements, la seva erudició i la seva ironia. L’obra es va convertir en un llibre «de culte»: les vuit edicions en quaranta anys en són una bona prova. La majoria dels relats que componen aquest recull es basen en històries i llegendes antigues i ens parlen de Déus, semiDéus, mags, fetillers, alquimistes, papes eclesiàstics, herois, filòsofs… tot plegat contat amb una deliciosa crueltat i una ironia molt britànica, amb un gran sentit de l’humor i una enorme brillantor narrativa. Es pot dir que aquest llibre admet, com a mínim, tres nivells de lectura: el primer és la lectura erudita, pròpia dels lletraferits que solen descuidar-se, per exemple, el paraigua a la biblioteca; el segon seria el tipus de lectura que fan aquells que no acostumen a anar a les biblioteques (que desconeixen, per exemple, d’on procedeix el costum de besar els peus als papes), els quals podran accedir, així, a coneixements oblidats i desconeguts, i el tercer seria el dels que frueixen amb la lectura, que —altre cop amb paraules de Lawrence— «els farà riure per sota el nas, cosa no gens vulgar. Té (el llibre) una brillantor i una perfecció en la incongruència com els busts antics amb ulleres d’aviador». Aquests últims són aquells que dubten entre deixar el paraigua o un llibre com aquest, ja que, facin el que facin, probablement no recuperaran ni l’un ni l’altre.
📜 SIMILAR VOLUMES
Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds
I és que només Gerald Durrell es pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una truja tofonaire obsessionada pel formatge rocafort; a visitar en una mansió colonial de Memphis l’anciana i estrafolària senyora Magnòlia Dwite-Henderson, aficionada a la Coca-cola d’alta graduació, o a ocupar-se de la
Històries imprevistes són setze relats àcids i macabres plens d’humor negre, sorpreses esgarrifoses i girs inesperats. Un home que aposta la mà de la seva filla amb un expert enòleg, un viatger que es llança per la borda d’un transatlàntic per guanyar una aposta, uns hostes que romanen a casa d’una
L’erotisme, el fantàstic, el misteri, el terror, tenen el seu espai predilecte en el vespre i la nit, on l’ambigüitat i la irrealitat s’instal·len per dret i prenen cos dins la imaginació del lector. Amb un ritme àgil i compassat, amb un llenguatge ric i variat alhora que directe i clar, tan viu que
La imaginació de Doris Lessing explora els foscos racons de la relació entre homes i dones i descobreix una realitat molt més llefiscosa darrere la façana de les relacions convencionals entre els sexes. Els contes i apunts d'aquest recull penetren en el cor de l'experiència humana amb passió i intel
Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Lichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l'Amor, el Misteri i l'Aventura? En aquesta extraord