✍ Scribed by Mercè Rodoreda
No coin nor oath required. For personal study only.
Mercè Rodoreda ens presenta en El carrer de les Camèlies un altre personatge inoblidable: la Cecília Ce. Inoblidable per motius molt distints que la Colometa de La plaça del Diamant; tot el que en aquesta era pura abnegació és en la Cecília incapacitat moral i sentimental. ¿No hi hauria alguna tara hereditària en l'origen d'aquesta abúlia que li impedeix posar un afecte durador a ningú? La novel·lística contemporània ofereix ben pocs estudis psicològics d'una riquesa i d'una penetració comparables. El públic i la crítica han comprès per un igual que es trobaven davant d'una obra mestra; aquell amb el seu acolliment, i aquesta amb la concessió successiva dels tres premis màxims de la novel·la catalana: el Sant Jordi l'any 1966, el Premi de la Crítica l'any 1967 i el Ramon Llull l'any 1969.
📜 SIMILAR VOLUMES
A mig camí entre el llibre de memòries i l'anecdotari, Granissat de Cafè constitueix un dels grans èxits narratius de Josepmiquel Servià. Les seves curioses experiències vivencials, sovint tragicòmiques, descrites de manera tan magistral com planera i divertida, ens permeten conèixer de primera mà e
De la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba —en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina—, Pilar Rahola ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions —sindicalistes, polítics, artistes, pescadors…—, i per alguns
Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simp
París, 1965. Guy Roland abandona l’agència de detectius on treballa per investigar la seva pròpia vida, la vida anterior a un accident que l’havia deixat amnèsic quinze anys abans. Recollint les pistes que li van donant vells coneguts, Guy es remuntarà fins a la Segona Guerra Mundial per descobrir l
El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del «poema dramàtic», el gènere característic de l’escriptor barceloní, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. S’hi recreen el món i l’ambient mariners, condensats entre les qu
En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia —en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila— un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una