✍ Scribed by Josep Maria de Sagarra
No coin nor oath required. For personal study only.
El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del «poema dramàtic», el gènere característic de l’escriptor barceloní, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. S’hi recreen el món i l’ambient mariners, condensats entre les quatre parets d’una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí l’escenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat d’ella i les esperances d’un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent.
A més d’una galeria de personatges secundaris i d’un llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, d’un clàssic de la dramatúrgia catalana. Estudi preliminar, propostes de treball, comentaris de text i material complementari a cura d’Enric Martín, professor de l’Institut Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic.
📜 SIMILAR VOLUMES
En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia —en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila— un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una
En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una
A mig camí entre el llibre de memòries i l'anecdotari, Granissat de Cafè constitueix un dels grans èxits narratius de Josepmiquel Servià. Les seves curioses experiències vivencials, sovint tragicòmiques, descrites de manera tan magistral com planera i divertida, ens permeten conèixer de primera mà e
Patrick Modiano és el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX. En el cafè de la joventut perduda ens situa als primers anys seixanta al cafè Condé, prop del Carrefour de l’Odéon. Aquest local representa una destil·lació de molts cafès reals, punt de trobada de la bohèmia literària
Massimo tiene poco más de treinta años y es el dueño de una pequeña cafetería en el Trastevere, en el corazón de Roma. Cada día, al salir el sol, cruza las calles todavía dormidas de la ciudad y abre su bar. Sus clientes, las nuevas recetas de café que siempre anda probando; esta es su vida y no nec
El Gran cafè de Ceret és el símbol de l’atractiu que aquesta vila va exercir en una munió d’artistes i intel·lectuals a principi de segle XX, nucli on es troben —en diferents èpoques— els personatges d’aquesta novel·la. Així, hi trobem l’Albert, un metge jueu; la Martina, una noia abocada a exercir