✍ Scribed by J. N. Santaeulàlia
No coin nor oath required. For personal study only.
Banderes dels altres ofereix el retrat ric d’una societat que intenta deixar enrere les ferides del conflicte bèl·lic, retrobar-se i redreçar-se. En un arc temporal que va del 1936 al 1975, diverses nissagues familiars trenen les seves vides, tot i l’antic enfrontament a causa d’una guerra que, de fet, tothom va perdre. El fil narratiu principal segueix el menut de tres germans orfes d’una família republicana de Banyoles, en Jepi Gual, que deixa els estudis per treballar en un taller, lloga una barraca prop de l’estany on bull pells per fer-ne cola i crea una empresa que amb els anys es converteix en una pròspera fàbrica. En Jepi acaba casant-se amb el seu amor infantil, la filla d’un propietari que havia estat a l’altre bàndol.
A Banderes dels altres hi ha venjança i reconciliació, amor i odi, sacrifici i triomf, i sobretot la força dels somnis.
📜 SIMILAR VOLUMES
After flunking every single college midterm, Jay is back home in DC. He seeks out Damien, his summer love, to soothe and console the disappointment from his utter failure and get some much needed sexual release. But finding the love and affection Jay so desperately needs is not as easy as it should
Bertram Friedensreich war stets ein Muster an Pietät und Diskretion – und bei diesem Nachnamen geradezu prädestiniert, ein kleinstädtisches Bestattungsunternehmen zu eröffnen. Zumal sowieso immer gestorben wird. Eines Tages jedoch dringt jemand in seine morbide Idylle ein, stellt alles auf den Kopf
La publicació, el 1903, d’El crepuscle dels Déus va marcar una fita en la literatura fantàstica britànica. El llibre, que havia estat objecte d’una edició escurçada quinze anys abans —només 16 històries de les 28 que el componen—, va produir una agradable sorpresa als lectors que no coneixien l’auto
Per una vegada que la Lívia aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida, resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’homicidi que ha d’investigar és ni més ni menys que la modista. Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els refugiats que arrib