✍ Scribed by Giuseppe Berto
No coin nor oath required. For personal study only.
Drama romàntic interpretat únicament per un home i una dona (ELL i ELLA), explica la història d’un matrimoni que porta vuit anys separats. ELL li demana a ELLA que es tornin a trobar a Venècia. Amb una senzillesa estremidora, Berto ens endinsa en els sentiments més profunds de la parella, tant els que visqueren en el passat com els que encara segueixen subsistint dins seu, després de tot aquest temps sense veure’s. Una història d’amor i desamor, que, portada al cinema, va convertir-se en una de les pel·lícules més famoses de l’època.
📜 SIMILAR VOLUMES
La novela narra el reencuentro de una pareja rota, durante el transcurso de un día en Venecia. Son como tres adioses superpuestos. El lento adiós a la Venecia gastada y apenas sobreviviente entre la marabunta del turismo. El adiós que el protagonista, un músico especialista en oboe, vive por sí mism
Cap reforma normativa farà la llengua normal. L’únic que la farà normal és que el català sigui necessari per viure i progressar allà on es parla. Però sense una reforma l’enorme esforç per recuperar l’ús social serà sempre entrebancat pel que era només una proposta tècnica feta per algú, Pompeu Fabr
El «Clarion» és l’única publicació de Carmel City. Durant molts anys ha sortit cada divendres sense que el dia anterior, a l’hora del tancament, el seu editor i redactor disposés de cap noticia amb la qual dotar la primera pàgina d’una sensacional exclusiva. Però un dijous a la nit, a mesura que el
La Blanca, una dona d’uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills,
Adrià: un emperador que se sent «responsable de la bellesa del món», una vida dilatada i un regnat pacífic —gairebé—, i una lenta malaltia que posa fi a tota una elaborada planificació de l’imperi més vast de l’antiguitat, que sega una concepció de l’existència sòbria i alhora oberta als plaers, gre
Cesare Pavese, a qui molts s’obstinen a considerar un pertinaç narrador realista, especialitzat en camps i perifèries americano-piamonteses, ens descobreix en aquests Diàlegs un nou aspecte del seu temperament. No hi ha escriptor autèntic que no tingui les seves llunes, el seu caprici, la musa amaga