✍ Scribed by Christopher Isherwood
No coin nor oath required. For personal study only.
Adéu a Berlín és una de les obres més emblemàtiques del segle XX. Ambientada en el bulliciós Berlín dels anys trenta, l’autor ens narra amb especial gràcia i agudesa les vicissituds d’uns personatges que viuen —indefensos i a la deriva— a la recerca d’una impossible felicitat. Entre ells sobresurt la figura de Sally Bowles, una dona tan atractiva com perillosa, al voltant de la qual es fan i desfan tot d’històries que mantenen el lector expectant fins al final. Però Adéu a Berlín és també la crònica d’una ciutat i d’uns temps en què tots els valors iniciaven un frenètic procés de capgirament, amb la naixent eclosió del nazisme. Considerada unànimement com la millor obra de Christopher Isherwood, fou traslladada al cinema amb el títol de Cabaret.
📜 SIMILAR VOLUMES
Els protagonistes d’Adéu tenen contacte amb la mort abans o després del moment que es relata. Sovint, vius i morts es barregen en els escenaris quotidians que els acullen i, sense abandonar mai la realitat, els espais adopten la simbologia de cels, inferns o llimbs, i els personatges les actituds d’
Èxit? Fracàs? Quan l’empresa és arriscada, més val no fer-se il·lusions. Ell es pensava que hi seria sol, però l’esperava un company indesitjable que complicaria la tasca no tan senzilla de retornar uns valors a una caixa de cabals de la qual, de primer, encara calia esbrinar la combinació. Disposav
1945. La guerra en Europa casi ha terminado. Desde el Este y el Oeste, los ejércitos aliados convergen en las ruinas de Berlín. Los pilotos de la Luftwaffe son enviados en misiones suicidas para embestir a los bombarderos enemigos. El liderazgo nazi se prepara para el suicidio. Aquellos que intentan
1945. La guerra en Europa casi ha terminado. Desde el Este y el Oeste, los ejércitos aliados convergen en las ruinas de Berlín. Los pilotos de la Luftwaffe son enviados en misiones suicidas para embestir a los bombarderos enemigos. El liderazgo nazi se prepara para el suicidio. Aquellos que intentan
Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d’aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig camina