Els protagonistes d’Adéu tenen contacte amb la mort abans o després del moment que es relata. Sovint, vius i morts es barregen en els escenaris quotidians que els acullen i, sense abandonar mai la realitat, els espais adopten la simbologia de cels, inferns o llimbs, i els personatges les actituds d’
Adéu a l’Eddy Bellegueule
✍ Scribed by Édouard Louis
- Publisher
- ePubLibre
- Year
- 2014
- Tongue
- Catalan
- Weight
- 121 KB
- Category
- Fiction
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d’aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l’olor de colza, molt forta en aquell moment de l’any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny d’aquí.
📜 SIMILAR VOLUMES
Èxit? Fracàs? Quan l’empresa és arriscada, més val no fer-se il·lusions. Ell es pensava que hi seria sol, però l’esperava un company indesitjable que complicaria la tasca no tan senzilla de retornar uns valors a una caixa de cabals de la qual, de primer, encara calia esbrinar la combinació. Disposav
"Mi sono allontanato di corsa, subito. Giusto il tempo di sentire mia madre che diceva: "Cosa fa quel diavolo?" Non volevo restare con loro, rifiutavo di condividere quel momento. Ero già lontano, non appartenevo più a quel mondo ormai, la lettera lo diceva. Sono andato nei campi e ho camminato per
Salí corriendo de repente. Sólo me dio tiempo a oír a mi madre, que decía Pero ¿qué hace ese idiota? No quería estar con ellos, me negaba a compartir con ellos ese momento. Yo estaba ya lejos, había dejado de pertenecer a su mundo, la carta lo decía. Salí al campo y estuve andando gran parte de la n
«Je suis parti en courant, tout à coup. Juste le temps d’entendre ma mère dire Qu’est-ce qui fait le débile là? Je ne voulais pas rester à leur côté, je refusais de partager ce moment avec eux. J’étais déjà loin, je n’appartenais plus à leur monde désormais, la lettre le disait. Je suis allé dans le