✍ Scribed by Enric Massó
No coin nor oath required. For personal study only.
Viure no ha estat mai fàcil, és més fàcil morir-se lentament, cada dia glop a glop, en una inversió dels conceptes i de les intencions. La vida pressuposa risc, morir és acceptar el camí (de via morta sempre). Enric Massó, novel·lista conceptualment romàntic i realista, va escollir sempre l’abruptuositat dels camins, en un desig de copsar i de transmetre el baticor de la societat que li tocà de viure. Novel·la ambientada a la Barcelona de postguerra, Viure no és fàcil va guanyar la primera edició del Premi Sant Jordi, el 1960.
📜 SIMILAR VOLUMES
El cuerpo que Patrick Ford está examinando en clase de anatomía intenta decirle que ha sido víctima de un asesinato. La vida ya es suficientemente extraña para el obsesivo Patrick, que padece el síndrome de Asperger, incluso antes de tratar de resolver un posible homicidio. Sin embargo, se verá obli
Alguien ha robado en una tienda de informática. Un inocente en la cárcel. ¿Logrará Marion hallar al verdadero culpable? La tranquilidad en Chippingville se ve de nuevo asaltada cuando Andy, el novio de Ruth, es arrestado por robo en el lugar de su trabajo. Marion, siempre incapaz de soportar una inj
En Fisher i l’Ivy són inseparables des de fa més de dues setmanes. Dormen junts, es lleven junts, comparteixen el lavabo i el raspall de dents… Saben que estan fets l’un per l’altre. Però se’ls escapa un petit detall: encara hi ha moltes coses que no saben l’un de l’altre. Al llarg de dotze mesos, e
Em seu novo romance, Santiago Nazarian mescla histórias do genocídio armênio a uma narrativa situada no Brasil contemporâneo para abordar com uma coragem incomum problemas de classe, etnia, gênero e orientação sexual. Estamos numa época de minorias perseguidas, de nativos expulsos de suas próprias
Hi ha qui recorda un amor mentre passeja pels carrers de l’Eixample per traçar una lletra amb els seus passos. Hi ha l’home del maletí que fa autoestop a la sortida de Vic. Hi ha en Gori, que en un poble de la Catalunya nord rep cartes d’un germà amb qui fa anys que no es tracta. Hi ha l’home que vo
«El Blasi s'ajupí, i, agafant-la pels cabells va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels