✍ Scribed by Jaume Cabré
No coin nor oath required. For personal study only.
Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.
📜 SIMILAR VOLUMES
Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. A la vegada, és un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, p
Si una nit d'hivern un viatger explica les vicissituds d'una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector —el Lector— i una lectora —la Lectora— i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s'ha proposat ani
Contes d’hivern és un dels llibres més brillants d’Isak Dinesen i un dels més reivindicats per la crítica europea. Escrit directament en anglès, aquest volum representa el retrobament de l’autora amb els temes i els ambients del seu país d’origen, Dinamarca.
Han passat vint anys i la famosa directora d’orquestra Eugènia Estrada torna a la seva ciutat per fer-hi un concert. Eugènia ha triomfat a la vida, però el preu ha estat deixar enrera sense miraments la gent que l’envoltava i l’estimava: la seva amiga Glòria, a qui va prometre eterna protecció; la p
Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d’algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? Fulles desfetes ens precinten la cara com motlles tous de màscares o cúpules de benes. Podem aturar aquest riu, la seva pressa. Tenim un cos impermeable i fonaments
Fa generacions, alguna cosa va sortir malament en una nau-colònia que transportava milers de persones cap a un nou món. Els seus descendents s'han degradat al nivell de civilització més primitiu i han perdut no només tot coneixement tecnològic, sinó la memòria dels seus orígens. Dividits en tribus a