✍ Scribed by Ousman Umar
No coin nor oath required. For personal study only.
Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perquè això a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilòmetres per anar a l’escola. Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d’aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conèixer el món em va empènyer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sàhara a peu i el mar en patera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d’haver iniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després de passar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir. La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i el benestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per què havia patit tant? Per què tanta lluita? Què havia fet malament? Ara necessito explicar aquesta història, fins que ja no hi hagi més històries com aquesta per explicar.
📜 SIMILAR VOLUMES
Us imagineu la selva que hi devia haver en el mesolític on ara hi ha el Passeig de Gràcia de Barcelona? I la tartera que calia grimpar per arribar al peu de la talaia del Tibidabo? Aquesta és, doncs, la situació en emprendre aquest viatge al país dels lacets. La Bora, en Piru i els seus amics són el
Londres, 1852: dues noies emprenen la travessia en vaixell cap a Nova Zelanda. Significa el principi d’una nova vida com a futures dones d’uns homes a qui no coneixen. Però trobaran l’amor i la felicitat a l’altra punta del món? Al país del núvol blanc, el debut amb més èxit dels últims anys a Alema
Los briander, los habitantes de esa sorprendente tierra, hablan con los muertos, pero también aguardan la ocasión propicia (¿en qué sentido?) para reemprender un interrumpido viaje en una misteriosa y antaño todopoderosa nave espacial que se conserva junto a su poblado o ciudad. El lugar que describ
Cuando Oddo vio al joven esclavo de Grimmr comer las semillas que había dejado para alimentar a los pájaros, pensó que aquel chico estaba rematadamente loco. Pero la prudencia y sabiduría de Thora le convencieron de algo distinto: el pobre desdichado comía las semillas a causa del hambre que padecía
En medio de la naturaleza indómita del extremo sur del continente americano, los personajes de estos relatos salen al encuentro de su destino. Es un espacio marcado por la soledad salvaje donde marineros, presidiarios, colonos, náufragos y buscadores de oro viven los desafíos que les proponen los ma
Cuando Oddo vio al joven esclavo de Grimmr comer las semillas que había dejado para alimentar a los pájaros, pensó que aquel chico estaba rematadamente loco. Pero la prudencia y sabiduría de Thora le convencieron de algo distinto: el pobre desdichado comía las semillas a causa del hambre que padecía