✍ Scribed by Teresa Pàmies
No coin nor oath required. For personal study only.
Una catalana que ha viscut trenta anys d’exili polític torna a la seva terra. Decisió arrauxada? No comptava amb alguns problemes del retorn, però ha cremat els vaixells. Les sorpreses culminen en una visita que rep un matí de pluja. Ha d’explicar per què, a què ha tornat. Explicar-ho és evocar vicissituds d’exili, moments d’una lluminosa adolescència a Balaguer, d’una joventut militant a la Barcelona de la guerra. La novel·la és aquest joc i xoc de records que tenen una mateixa decoració: la pluja. Del contrast entre uns fets i altres en surt una societat diferent de la que esperava la dona que torna: més que la constatació, l’evocació és subjectiva i vacil·lant, potser polèmica. Mites i fòbies hi són esbocinats amb una mena de dèria: arrelar en una realitat que idealitzarà, rebaixant, fins i tot, el que ha deixat en un exili actiu. És una existència apassionada que es mou entre l’ideal polític i el desfici d’esperar la vellesa física a casa, després de tota una joventut que, malgrat tot, l’exili no ha frustrat.
📜 SIMILAR VOLUMES
Va recórrer tot el camí, publicada el 1947, va donar lloc al cèlebre film Va arribar fins al final (1951, He Ran All the Way), que, en ple maccartisme, va ser escrit, dirigit, produït i fotografiat per víctimes dels «caçadors de bruixes». Però, sobretot, el film va quedar lligat íntimament a aquella
El dia que va morir Marilyn és una visió general de trenta anys de la vida de Barcelona i de l’itinerari vital de dues famílies de classe mitjana que, de la fam de la postguerra, es troben catapultades, mitjançant tota mena de tripijocs, a la riquesa dels anys seixanta.
«L’any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s’havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapa
C'est grâce à sa très ancienne complicité avec François Hollande que Cécile Amar a pu, avec finesse et indiscrétion, observer la métamorphose d'un Premier secrétaire du Parti Socialiste en Président de la République. Elle le suit, recueille ses confidences, note ses bons mots, prend la m
La nostàlgia de les excursions dominicals, la desolació per la mort d’un amic, el trastorn dels sentits en viatjar per primera vegada lluny de casa, el vertigen que provoca el risc d’una entremaliadura, l’ebrietat dels primers dies de vacances… Les estampes emocionants que componen «El vas de plata»
De la nit al dia els colors comencen a desaparèixer misteriosament. Ningú no en sap el motiu, ni tan sols els científics són capaços de trobar una explicació raonable. El menjar resulta insípid a primer cop d’ull, la roba s’ha tornat uniforme, els dissenyadors es desesperen, tot és més avorrit, monò