✍ Scribed by Agustí Vehí
No coin nor oath required. For personal study only.
El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esperar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l’escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d’Hinojosa qualsevol cosa és possible.
📜 SIMILAR VOLUMES
El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple d'abastiments de tota mena que contrasten de manera obscena
Una bruixa amb els cabells vermells i els dits d’acer apareix inconscient a la llera del riu Adrenalina. Un científic amb una malaltia angoixant la rescata i li ofereix refugi a la seva cabana. Aquí comença i convergeix la història maleïda dels protagonistes, en un món que supera a poc a poc les con
Un dit escapçat d’una mà pot ser una prova prou contundent per a demostrar que el seu propietari ha estat assassinat. Sobretot si aquest home no apareix i si hi ha una destral tacada de sang que és la mateixa de la víctima, i cabells arrapats a la destral, que són idèntics als que encara hi ha embul
En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no t
«El día que la vea la voy a matar», es sin ninguna duda una de las publicaciones más vertiginosas e interesantes que se han hecho recientemente en México. Las situaciones que aborda el autor seguramente nos dejarán un crudo sabor de boca, aunque también nos divertirá con sus inigualables sátiras en
A La Mirora mata els dimarts, el títol ja delata l’assassina: aquí l’emoció rau en un altre lloc. D’aquesta forma, el lector anirà descobrint pàgina a pàgina els motius que porten una acomodada empresària andorrana a matar i per què ho fa en dimarts. La Mirora és intel·ligent i meticulosa, gaudeix f