El dia en què ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Podrà conviure amb els qui la van assetjar abans i després de l’atemptat que va trastocar la seva vida i la de la seva família? Podrà saber qui va ser l’encaputxat que un dia plujós va matar el seu marit, quan tornava de la seva empresa de transports? Per més que arribi d’amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seva veïna Mirin, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i els seus marits tan units en el passat? Amb els seus estrips dissimulats i les seves conviccions indestructibles, amb les seves ferides i les seves valenties, la història incandescent de les seves vides abans i després del cràter que va ser la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.