✍ Scribed by Carles Bellver
No coin nor oath required. For personal study only.
El 4 de novembre de 2007, Charles Beauvoir escriu a Carles Bellver per encomanar-li la publicació dels seus diaris. Tot i que l’escriptor no se sent obligat, ni de bon tros, a executar l’excèntrica voluntat de Beauvoir, hi farà un cop d’ull, en llegirà les primeres frases i, en un tres i no res, la curiositat el vencerà. Les anotacions s’inicien el setembre de 2001, quan Beauvoir va marxar de París a Szohôd, capital de la república imaginària de Bordúria, per exercir com a professor visitant en una denominada «Escola d’Alts Estudis». I acaben el maig de l’any següent, quan va fugir del país a corre-cuita, esglaiat per la situació d’amenaça bèl·lica que s’hi vivia.
📜 SIMILAR VOLUMES
L'Ànax viu en una societat sota el règim de la República Platònica, que des del 2051 està completament aïllada de la resta del món, amenaçat per armes biològiques. Ha arribat l'hora que l'Ànax presenti la seva tesi a la comissió de l'Acadèmia, la institució més elitista i més poderosa. Les cinc hore
Au collège de Central High, le Dr Willner commence par instaurer des contrôles anti-drogues et un code vestimentaire strict. Puis les portables sont interdits, et L'Attrape-cœur est supprimé des programmes. Les parents sont accablés d'e-mails, les élèves fouillés et contrôlés.Le moindre écart est sé
« Mais vous avez pourtant tué un homme ! insiste le président. — J’ai déjà tué bien des hommes », répond Albert avec indifférence. L’avocat général sursaute. Le juré le plus rapproché de la porte cesse de se ronger les ongles : « Qu’avez-vous dit ? » demande le président, suffoqué. Je lance viv
« Mais vous avez pourtant tué un homme ! insiste le président. — J’ai déjà tué bien des hommes », répond Albert avec indifférence. L’avocat général sursaute. Le juré le plus rapproché de la porte cesse de se ronger les ongles : « Qu’avez-vous dit ? » demande le président, suffoqué. Je lance viv
Perejaume és sens dubte un dels artistes més destacats de la seva generació, reconegut a escala internacional; però també és un dels poetes catalans de més relleu en el panorama contemporani. Ho va demostrar amb Obreda (2003), i ho demostra encara més amb Pagèsiques, una obra d’un interès i una qual