✍ Scribed by Georges Simenon
No coin nor oath required. For personal study only.
En un carreró fosc del centre de París, troben el cadàver d’un home cosit a ganivetades. Els assassinats amb arma blanca són habituals als barris populars: baralles de borratxos, robatoris o, sovint, revenges entre la púrria… Però això és diferent: es tracta d’un individu de mitja edat, ben vestit, que, segons el seu carnet d’identitat, treballava en un magatzem. Les primeres investigacions demostren que era un tipus mediocre, de vida més aviat grisa, casat amb una dona dominant i envejosa. Per què algú hauria volgut matar un home sense història? I, sobretot, d’on havien pogut sortir aquelles sabates de color groc que la seva dona mai no havia vist i que desentonaven tant amb la insulsa indumentària del mort? Potser és que el magatzemer tenia una doble vida… «Aquí hi ha alguna cosa que no lliga —rumia Maigret mentre omple la pipa—. A veure, comencem per aquestes maleïdes sabates grogues…»
📜 SIMILAR VOLUMES
Als pacífics parcs d’Estocolm, algú comença a assassinar nenes innocents després d’abusar-ne. Els ciutadans estan preocupats i temorosos. L’inspector de policia Martin Beck té dos testimonis: un insensible malfactor que no pensa parlar i un nen de tres anys que no pot dir gaire res. L’abnegat trebal
El nivell de l'aigua d'un llac baixa tot de sobte després d'un terratrèmol. L'absència d'aigua descobreix un esquelet mig enterrat en el llit de sorra del llac. La calavera té un orifici. Encara més estranya és la presència d'un gros aparell de ràdio amb inscripcions en rus. Erlendur, Elinborg i Sig
En Jonàs és un membre de La Comunitat, un món pretesament ideal: sense conflictes, sense pobresa, sense atur ni injustícies ni desigualtat. Una societat en que els valors de la família són de màxima importància, mai s’ha sentit a parlar de rebel·lió juvenil i l’educació és quasi una forma de vida. A
Le prince Mychkine est un être fondamentalement bon, mais sa bonté confine à la naïveté et à l'idiotie, même s'il est capable d'analyses psychologiques très fines. Après avoir passé sa jeunesse en Suisse dans un sanatorium pour soigner son épilepsie (maladie dont était également atteint Dostoïevski)
Era un día gris de octubre, un lunes, y, según dicen en el «Quai des Orfèvres», los lunes no suelen producirse asesinatos. Pero al caer la noche, ese lunes, aparece muerto un hombre en un callejón. Así comienza uno de los casos más apasionantes del célebre comisario Maigret, quien empieza a investig