✍ Scribed by Sebastià Jovani
No coin nor oath required. For personal study only.
El meticulós i desenganyat Hèctor Beltrán i els seus homes s’enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d’un noi de tretze anys i la desesperació d’una altra noia de la mateixa edat. Enmig d’un llot de falsos moviments, violència soterrada i creixent desesperació, irromp el personatge de Gabriel Espinosa, un fred i metòdic investigador privat amb una experiència tan solvent com implacable, que es fa càrrec del cas de Valentina, la noia segrestada per Kakurenbo. La seva particular exposició de l’assumpte contrasta amb la manca d’avenços de l’equip de Beltrán. Però el decurs del que semblen dues investigacions paral·leles aviat es transforma en un polièdric trencadís d’identitats, en un tapís de mirades i malsons especulars; res ni ningú no sembla estar al marge de la pertorbadora insània que, com una boira, comença a propagar-se per tots i cada un dels porus i racons de la trama.
📜 SIMILAR VOLUMES
El meticulós i desenganyat sergent Héctor Beltrán i els seus homes s'enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d'un noi de tretze anys i la desaparició d'una altra noia de la mateixa edat. Enmig d'un llot de falsos moviments, violència
Escrita em meados do século XV, essa obra ilustra uma convicção característica do Renascimento: a de que a ciência era capaz de ampliar o domínio do homem sobre a natureza. Ao demonstrar a possibilidade de medir grandezas aparentemente inapreensíveis sem o auxílio de instrumentos e aparelhos lançand
Escrita em meados do século XV, essa obra ilustra uma convicção característica do Renascimento: a de que a ciência era capaz de ampliar o domínio do homem sobre a natureza. Ao demonstrar a possibilidade de medir grandezas aparentemente inapreensíveis sem o auxílio de instrumentos e apare
Vladimír Holan (Praga, 1905-1980), fins ara inèdit en català, a cent anys del seu naixement, continua essent el més celebrat poeta txec al costat de Seifert, malgrat la seva manera àcida i contundent de veure la vida, després d'haver patit guerres, ocupació nazi, d'haver-se vist prohibit, rehabilita
Guerau de Liost és el pseudònim que, com a poeta, utilitzà Jaume Bofill i Mates (1878-1933), una de les figures cabdals del Noucentisme. Els seus llibres foren La Muntanya d’Ametistes (1908), Somnis (1913), La Ciutat d’Ivori (1918), Selvatana Amor (1920), Ofrena rural (1926), Sàtires (1927)… L’evolu
J. V. Foix (1894) començà a publicar abans de la guerra i, de fet, fou un intel·lectual influent que col·laborà assíduament en revistes i diaris; però el reconeixement de la seva gran qualitat com a poeta no arribaria fins ben entrada la dècada dels cinquanta. El poeta —autor d’un vers sovint citat: