✍ Scribed by Lluïsa Forrellad
No coin nor oath required. For personal study only.
Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s’està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d’un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s’hi veuran involucrats. L’olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses… en una Roma vitalista, descarada i multicolor. Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu…, en una trama plena de suspens i girs inesperats.
📜 SIMILAR VOLUMES
Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s'està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enem
L’André s’enamora de la Céline, la seva professora d’història. Vint anys més gran, és l’única persona capaç de comprendre la sensibilitat de l’André, que és cec. En paral·lel, l’André fa amistat amb Pablo Picasso, perquè el pare del noi és el jardiner del castell on viu el pintor. Intrigat per la ma
Gustave Flaubert, acaso sin proponérselo, dejó una pregunta sin respuesta cuando escribió que su Emma Bovary se parecía a «la mujer pálida de Barcelona». ¿A quién se refería? ¿A un personaje real? ¿A un dicho popular? ¿A la modelo de un cuadro? ¿Existió realmente una Bovary de Barcelona? El azar qui
Gustave Flaubert, acaso sin proponérselo, dejó una pregunta sin respuesta cuando escribió que su Emma Bovary se parecía a «la mujer pálida de Barcelona». ¿A quién se refería? ¿A un personaje real? ¿A un dicho popular? ¿A la modelo de un cuadro? ¿Existió realmente una Bovary de Barcelona? El azar qui
La flor de la adelfa puede llegar a ser venenosa… como el amor de una madre. «La flor del mal» narra la inolvidable historia de Astrid, una muchacha cuyo paso por innumerables casas de acogida, cada una un universo con sus propias leyes, peligros y lecciones que aprender, acaba convirtiéndose en un
Gustave Flaubert, acaso sin proponérselo, dejó una pregunta sin respuesta cuando escribió que su Emma Bovary se parecía a «la mujer pálida de Barcelona». ¿A quién se refería? ¿A un personaje real? ¿A un dicho popular? ¿A la modelo de un cuadro? ¿Existió realmente una Bovary de Barcelona? El azar q