✍ Scribed by Joan Perucho
No coin nor oath required. For personal study only.
«Llibre de cavalleries», un viatge per la ruta de les espècies, des de la Gran Tartària fins a l'extrem oriental de la Grècia catalana i Armènia, és un dels llibres més bells de l'autor i un dels més imaginatius i divertits, una mescla desconcertant de somni i realitat, servida per una tècnica narrativa plena d'originalitat i de qualitat literària. Aquesta èpica novel·la és un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent «divertimento». En resum, una petita joia evocadora de l'apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.
📜 SIMILAR VOLUMES
«Libro de caballerías», un viaje por la ruta de las especias, desde la Gran Tartaria hasta el extremo oriental de la Grecia catalana y Armenia, es uno de los libros más bellos del autor y uno de los más imaginativos y divertidos, una mezcla desconcertante de sueño y realidad, servida por una técnica
_Libro de caballerías_ , un viaje por la ruta de las especias, desde la Gran Tartaria hasta el extremo oriental de la Grecia catalana y Armenia, es uno de los libros más bellos del autor y uno de los más imaginativos y divertidos, una mezcla desconcertante de sueño y realidad, servida por una técnic
La poesia completa de Riba, comentada per ell mateix. Per primera vegada, tots els llibres de poesia que va publicar Carles Riba (incloent-n’hi dos que van quedar inèdits, un de joventut i l’inacabat dels últims anys), acompanyats per tots els comentaris que va deixar fets en lectures, cartes o assa
Per primera vegada, tots els llibres de poesia que va publicar Carles Riba (incloent-n’hi dos que van quedar inèdits, un de joventut i l’inacabat dels últims anys), acompanyats per tots els comentaris que va deixar fets en lectures, cartes o assaigs de cadascun dels poemes.
La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven ca
Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra. Martí i Pol.