✍ Scribed by Clarice Lispector
No coin nor oath required. For personal study only.
Macabéa, és una noieta insignificant, desnerida i desgraciada que és tan innocent que no s’adona que és tan poca cosa. La seva vida tràgica sense que ella li vegi, està contada per Rodrigo S. M., un narrador gens neutre i més aviat brusc i impietós que narra la història com si no tingués més remei que fer-ho.
📜 SIMILAR VOLUMES
El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L'hora violeta. La Norma, la Natàlia i l'Agnès, les tres protagonistes, exposen el seu fracàs a través de les relacions que tenen amb els homes. La Norma s'adona que ha perdut la conf
DESPRÉS DE LA CINQUENA ONADA… HEM ESTAT TRAÏTS, PRIMER PELS ALTRES. ARA, PER NOSALTRES MATEIXOS. L’última fase de la invasió està a punt de completar-se, plouran bombes sobre les ciutats i la cinquena onada executarà els supervivents. La fi de l’espècie humana està assegurada i la Cassie Sullivan i
El protagonista, expulsat de la policia i reclòs durant diversos anys a Sing Sing, ha fet de cap de turc respecte a un crim, la qual cosa el conduirà cap a la venjança, i cap a l’enderrocament del feixisme imposat per uns pistolers en un sindicat portuari protegit per les esferes detentores del pode
Per al comissari Kostas Kharitos, l’esperadíssim naixement del seu net comporta un significatiu canvi en la vida privada. Però l’alegria per aquest emotiu esdeveniment es veu eclipsada per la trucada que li anuncia l’assassinat d’un empresari famós, un poderós hoteler conegut per les seves contribuc
Una noia apareix assassinada en un pis d'Oslo. El cadàver presenta un dit amputat i un diamant clavat sota la parpella. És un diamant vermell de cinc puntes: la firma que l'assassí anirà estampant en els cossos de totes les altres seves víctimes. És estiu i mig cos de policia fa vacances, de manera
El 2008 el Museu de Belles Arts de Bilbao va adquirir el quadre «Nit d’artistes a Ibaigane», d’Antonio Gezala. Reprodueix una escena nocturna típica dels anys 20, en la qual els convidats beuen i ballen al ritme d’un charleston. Al fons del quadre toca una banda de jazz. Entre ells, el trompetista,