✍ Scribed by Boris Vian
No coin nor oath required. For personal study only.
L'amor és cec, ja ho sabem, i per això l'únic possible és amb una desconeguda amb qui heu ensopegat enmig d'una boira on no es clissa res. Veure el rostre d'una cantant —si l'haguéssiu vist!— us durà a la cadira elèctrica, i veure les meravelles de la dona somiada entre les urpes del Major de maligne ull de vidre us farà ser un sant Jordi de diumenge a la tarda. Què feu tocant la trompeta tota la nit amb dos bordegassos amb qui no teniu res a dir-vos i per a una colla d'enzes d'uniforme que només volen fer el fatxenda? No diuen res de les tres esquiadores que ni us passen el pa a taula i xerra que xerra la noia suïcida que heu salvat. París és ple de paranys per a paraules i màquines d'or. A muntanya, un vailet esdevé pensador d'un cop d'esclop i ve a París. A Ville D'Avray, al bosc dels Falsos Reposos, un jove llop és mossegat per un violent Mag, i també fa cap a París. El Major emprèn el seu viatge al Sud… Tretze relats patafísics de Boris Vian, on la imaginació i la transgressió narrativa hi juguen un paper destacat.
📜 SIMILAR VOLUMES
La Polaroid són tretze històries entrellaçades les unes amb les altres a través de personatges tan normals com especials que parlen de l’excepcionalitat de les coses quotidianes i de la universalitat de la intimitat. Contes curts i intensos que no deixaran cap lector indiferent, sagetes que arriben
El capot i altres relats peterburgesos inclou, a més de la que encapçala el títol, dues narracions més: El nas i El carruatge. El capot, de la qual Dostoievski diria «Tots els narradors russos hem sortit de El Capot», és una dissecció cruel de la vida i la mort d’un homenet ridícul; una tragèdia tan
Els quinze relats que configuren aquest recull són una mostra d’un intens no parar; una amalgama plena d’erotisme, tendresa, tristesa, acidesa, surrealisme, espontaneïtat, histrionisme, ximpleria, diversió, amor i humor.
1874 Un petit comptable, Vincent Favoral, devient la cible de tous les regards. Il est sur le point d'être arrêté pour détournement de fonds. Il parvient cependant à s'enfuir. Qui s'est-il passé, qui est-il? Son épouse est la fille d'industriels riches. Sa mère est décédée assez jeune et le père a d
Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l’extirpació d’un mioma, l’espera del retorn d’un desaparegut. Els personatges d’aquests relats es troben en aquell moment d’inflexió on sembla que tot està a punt d’esmicolar-se, quan la rutina s’ensorra
«Quan el senyor Hiram B. Otis, ministre americà, va comprar Canterville Chase, tothom va advertir-li que feia una bogeria, perquè no hi havia dubte que el lloc estava embruixat». Tanmateix, qui realment havia de témer l’arribada de la família Otis era el pobre fantasma que habitava la casa, perquè s