Aquest assaig sobre l’escriptura i la seva història és una introducció a la cultura alfabètica que ens permet contestar nombrosos interrogants: ¿Quina és la funció de l’escriptura? ¿Hi ha sistemes diferents al nostre abast per fixar i conservar la memòria del passat? ¿Com han nascut i evolucionat le
L’escriptura
✍ Scribed by Tuson, Jesús
- Year
- 1995
- Tongue
- Catalan
- Weight
- 1020 KB
- Category
- Fiction
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
Aquest assaig sobre l’escriptura i la seva història és una introducció a la cultura alfabètica que ens permet contestar nombrosos interrogants: ¿Quina és la funció de l’escriptura? ¿Hi ha sistemes diferents al nostre abast per fixar i conservar la memòria del passat? ¿Com han nascut i evolucionat les formes d’escriptura al llarg de la història, en terres de Mesopotàmia, Egipte, Fenícia, Grècia, Roma…? ¿Quines són les exigències d’una escriptura digna i intel·ligible? Finalment, ¿està condemnada a mort l’escriptura, després de cinc-mil anys d’existència?
📜 SIMILAR VOLUMES
El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa. Ni
El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa.
Caterina Riba presenta aquest estudi sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal des de la «permeabilitat», des de la intertextualitat i el procés obert de significació que permet la seva poesia. La primera part se centra en la reflexió de Marçal entorn de la tradició literària i de la teoria feminista, ment
Què és la filosofia? En què consisteix l’exercici de filosofar? Quina funció hi tenen la paraula i l’escriptura? Si el diàleg i la comunicació orals són els instruments de la filosofia (com se sosté des de Plató), com és possible conservar-se fidel a aquest dir originari sense trair-lo en l’escriptu