Als setze anys Salvador Dalí, que ja és conscient del seu formidable talent artístic, decideix que serà un «gran geni». A partir d’aquest moment, dedica cada minut de la seva vida, amb una perseverança fanàtica, a aconseguir la fama. Que Dalí arribaria a ser un gran geni era discutible, però ningú no pot negar-li el mèrit d’haver creat una obra molt valuosa (tan literària com plàstica), ni d’haver conquerit amb escreix la tan desitjada celebritat internacional, igualant, o potser superant, la de Pablo Picasso. En aquesta brillant i monumental biografia, Ian Gibson analitza amb rigor el rerefons català de la família Dalí, la seva amistat amb García Lorca i Luis Buñuel, l’etapa de l’Amic de les Arts, la fulminant arribada de Gala, la incorporació al moviment surrealista dirigit per André Breton, els productius anys trenta i més tard, després de gairebé una dècada als Estats Units, la lenta decadència d’un excel·lent artista obstinat, aparentment, a destruir la seva reputació. Les ressenyes d’aquesta biografia han subratllat la seva equanimitat, el seu sentit de l’humor i la seva contundent negativa a acceptar qualsevol dada personal procedent del mateix Dalí sense contrastar-les amb altres fonts, sovint més fidels. Pel destacat crític John Bayley, que ha elogiat l’energia incansable dedicada per Gibson a la seva investigació daliniana —amb temporades, de vegades llargues, a Catalunya, París, Escòcia i Estats Units—, aquest llibre constitueix «una formidable contribució» no tan sols al coneixement de Dalí, sinó al coneixement en si.