✍ Scribed by Rafel Nadal
No coin nor oath required. For personal study only.
Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.
Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual.
📜 SIMILAR VOLUMES
Cuando el último día de la guerra una bala se lleva la vida de una joven madre en un tiroteo en la plaza de Sant Pere de Girona, el destino de Lluc queda para siempre atado al de la señora Stendhal, que lo criará cómo si fuera hijo suyo. La fuerza de la madre adoptiva, la rebeldía del joven Dani y l
La senyora és la història d’un feixuc heretatge de corrupció que no respecta sexes, edats ni condicions socials i que lliga els personatges a una roda que els fa actuar successivament de víctimes i victimaris a l’entorn d’un fetitxe simbòlic: un didal d’or que condiciona desigs i esperances, matrimo
Londres, un dia de juny de 1923. La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d’un important membre del Parlament britànic, mare d’una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l’organització d’una festa que ha de celebrar a la tarda. Durant els preparatius va
La senyora del dimarts narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures. Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d’èxits. Obligat a
«Será el primer caso, creo, de novela en que se hace burla de la heroína y de su galán. Pero la ironía no perjudica al pathos; al contrario, la ironía subraya el aspecto patético», escribió Gustave Flaubert en el largo proceso de redacción (1851-1856) de La señora Bovary. Alarmados por su «invencibl