✍ Scribed by Maria Àngels Gardella
No coin nor oath required. For personal study only.
A La pluja del sud, un anhel configura la vida d’un home i la seva fortuna. Un indiano apassionat i contradictori enamorat d’una dona impossible. Amb aquest i cinc relats més, l’autora construeix un món sòlid, variat i lúcid, ple de personatges i de situacions. Cada conte, com un petit retaule, aconsegueix, mitjançant les paraules, crear la il·lusió d’una realitat permanent i complexa. Al llarg de tot el llibre ens acompanya sempre el mateix narrador loquaç. Aquesta veu acaba convertint-se en un personatge més de la trama i, a poc a poc, mentre va vertebrant cada una de les sis històries, unifica el recull i li dóna coherència.
📜 SIMILAR VOLUMES
Emoción, magia y fantasía… Cornelia Funke en estado puro. Acompaña al jinete del dragón en la aventura más arriesgada que puedas imaginar y ayúdalo a salvar a los últimos seres fantásticos de la Tierra. Ben, el jinete del dragón, tiene catorce años y vive en Noruega. Allí recibirá una noticia terrib
La dona dels ulls de pluja és una història d’intriga situada a la Barcelona del 1991, protagonitzada per persones corrents, tendres o brutals, envejoses o abnegades, que actuen enmig dels esdeveniments més recents de la vida de la ciutat i del món i s’expressen amb el llenguatge d’avui. Un empresari
A principios del siglo XVI el inquisidor Fernán Ximénez llega a Canaria, rincón del Imperio donde las costumbres se han relajado bastante, dispuesto a imponer su viejo rigor toledano. Su llegada no es celebrada por casi nadie, ni por el gobernador Diego de Herrera, hombre pargmático que teme que los
A La pluja als vidres el pare de la Maria és vist com un amic que ajuda la noia i que, tot i que en el fons vulgui imposar les seves idees, sempre es decanta per donar suport a la seva filla. Per ella, aquesta figura esdevé un punt de reforç que l’ajuda a continuar en els moments més durs de la seva
A principios del siglo XVI el inquisidor Fernán Ximénez llega a Canaria, rincón del Imperio donde las costumbres se han relajado bastante, dispuesto a imponer su viejo rigor toledano. Su llegada no es celebrada por casi nadie, ni por el gobernador Diego de Herrera, hombre pargmático que teme que los