✍ Scribed by Maria-Mercè Marçal
No coin nor oath required. For personal study only.
Un erudit francès al llarg dels anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels anys vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d’origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l’aparició de tot un seguit de personatges que la van conèixer i que rememoren la vida breu i intensa de la protagonista. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des d’un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l’adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d’altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d’escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes.
A La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal recrea amb destresa i ofici la societat i l’atmosfera d’una època encisadora i cruel alhora, seductora i ambigua com cap altra.
📜 SIMILAR VOLUMES
Una dona s'està en un apartament amb vistes sobre uns turons de granit, sola. De sobte, descobreix un enorme escarabat: ha de derrotar-lo o fugir, expulsar-lo o renunciar. I, davant l'escarabat, fa un repàs de la seva vida, s'identifica amb l'animal i pren la determinació de vèncer totes les seves p
Imagineu-vos Europa a l’època de Napoleó, tot un continent en guerra, convuls, reflectit als ulls d’Henri —el cuiner de l’Emperador—, que l’única cosa que va matar durant vuit anys de campanyes van ser pollastres. Perquè Napoleó tenia una passió pels pollastres, una passió tan gran com la que Henri
La Segona Fundació clou la part essencial de la «Trilogia de les Fundacions», quan les profecies de Hari Seldon semblen a punt de fracassar definitivament i només la intel·ligència i la curiositat d'una nena manifassera és capaç d'endegar els canvis que trauran la Galàxia de la seva decadència…
Jean-Noël Pancrazi évoque avec amour, mais distance aussi, les derniers jours de sa mère, les agrémentant, sans qu'on n'y prenne garde, de retours dans un passé sinon douloureux, souvent empreint de regrets. "Elle dénouait son foulard, caressait les papillons chiffonnés qui semblaient peu à pe
En sus venas el fuego de la juventud y en su corazón la esperanza, cayó en manos de tres hombres que intentaron con torpe pasión frustrarla para siempre. Hasta que surgió lo insospechado…