✍ Scribed by Paula Hawkins
No coin nor oath required. For personal study only.
La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou. De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.
📜 SIMILAR VOLUMES
Del passat de la família van Es emergeix aquesta història: la història real de la Lien, una nena jueva que els avis de l’autor van acollir durant l’ocupació nazi, ajudant-la a créixer com si fos la seva filla, però amb la qual, misteriosament, van interrompre la comunicació molt temps després de la
L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat. Arran d’un soroll estrany que se
¿Estabas en el tren de las 8.04? ¿Viste algo sospechoso? Rachel, síRachel toma siempre el tren de las 8.04 h. Cada mañana lo mismo: el mismo paisaje, las mismas casas… y la misma parada en la señal roja. Son solo unos segundos, pero le permiten observar a una pareja desayunando tranquilamente en su
¿Estabas en el tren de las 8.04? ¿Viste algo sospechoso? Rachel, sí. Rachel toma siempre el tren de las 8.04 h. Cada mañana lo mismo: el mismo paisaje, las mismas casas… y la misma parada en la señal roja. Son solo unos segundos, pero le permiten observar a una pareja desayunando tranquilamente en s
Als anys noranta, la Meritxell és una escriptora d’èxit. Tot just acaba de saber que està molt malalta. Ha escrit innombrables històries, però mai ha aconseguit treure l’entrellat de la que realment li importa, la dels seus propis orígens. Sap que la mare era parisenca i que el pare va ser un combat