✍ Scribed by Iolanda Batallé
No coin nor oath required. For personal study only.
La memòria de les formigues és una novel·la profundament optimista, viva, palpable i que s’amolla i es va enroscant a poc a poc entorn del lector, fins que finalment aconsegueix ficar-se sota la pell completament. «Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran… Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit». Qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat. Mentre neteja la platja pensa en el sentit de l’existència, en la seva història i en el passat de totes les persones que ha conegut. I tot això ho escriu en el quadern de les catorze papallones que ha trobat a la platja. El quadern de les catorze papallones és el quadern que escriu la Joana per explicar-li el món a la seva filla Maria, una nena de set anys: «Jo he començat a escriure per explicar-li el món a la meva filla, perquè quan sigui gran no senti que tothom li va explicar una gran mentida». En aquesta llibreta hi trobem, a més a més dels pensaments de la Joana, les trucades de la Neus, una senyora de vuitanta anys que va a enterraments i els explica a la Joana per telèfon; les converses surrealistes que la Joana té amb el Jofre, el seu home; els diaris de la iaia, l’àvia morta de la Joana; unes entrevistes perdudes a porters; els contes que la Joana escriu per quan la Maria sigui gran; la correspondència per MAIL de la Joana amb la seva amiga Lenka, una amiga txeca que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren Erasmus a Anglaterra… i moltes altres històries. Totes elles busquen entendre una mica més el sentit de tot plegat. El lector va avançant enroscat dins d’una novel·la-riu que se l’endurà des de la sorra de la platja fins mar endins.
📜 SIMILAR VOLUMES
'La memòria de les formigues' és una novel·la profundament optimista, viva, palpable i que s'amolla i es va enroscant a poc a poc entorn del lector, fins que finalment aconsegueix ficar-se sota la pell completament. 'Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una
Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. E
«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els sil
Estremida memòria està inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbònica. Retrata l’impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d’un segle. «Nov
Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense l
L’acció de Fes memòria, Bel té com a fons l’ambient social i polític de Barcelona a l’any 1934, en els mesos que precediren el fets del 6 d’octubre, uns mesos de gran tensió en la nostra vida. No hi ha, en aquesta novel·la, un personatge central. El protagonista és el país, encarnat en uns quants ho