Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d
La lluna de paper
✍ Scribed by Camilleri, Andrea
- Year
- 2004
- Tongue
- Catalan
- Weight
- 135 KB
- Series
- Salvo Montalbano 14
- Category
- Fiction
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l'una a l'altra no el deixen respirar. «Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l'havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d'intuïció, s'havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper».
📜 SIMILAR VOLUMES
Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l’altra, secreta i d’ardors morbosos, capaç d
Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d
Tal vez porque Salvo Montalbano siente más que nunca la onerosa carga del tiempo sobre sus hombros, el lector asiduo del comisario siciliano lo encontrará más maduro y reflexivo que nunca, aunque no por ello menos dispuesto a desenmascarar la impostura y las trampas con que intentan confundirlo, y,