✍ Scribed by Jesús Moncada
No coin nor oath required. For personal study only.
«Un matí de novembre de 1957 en l’ínclita, catòlica, gairebé immortal ciutat de Torrelloba —amb Govern Civil, seu episcopal, Capitania General, Escola Normal, tres diaris i equip de futbol a Primera Divisió, situada a uns cent cinquanta quilòmetres més amunt de Mequinensa— un home flac i un xicot jove es creuen davant d’un motorista oficial aturat en un semàfor. Les imatges dels dos vianants reflectides en les ulleres de l’home de la moto, com uns titelles empresonats en una gàbia transparent, són el símbol de l’univers que Jesús Moncada crea a La galeria de les estàtues i que ja ens presenta a la tercera pàgina del text.
A partir d’aquí assistirem a un monumental desplegament literari que pivota sobre una base dual. Hi trobem dues localitzacions, Torrelloba i Mequinensa; dues èpoques lligades amb el fil comú de la guerra, el 1957 (Guerra d’Ifni) i el trienni 1936-39 i dos grans tipus de personatges: els de caire coral (quatre-cents cecs que s’apleguen a la ciutat per pelegrinar a Lourdes, les autoritats del règim, els militars, els capellans i altres forces vives) que Moncada tracta amb una evidentíssima clau irònica, i els que l’autor tracta de forma individualitzada, simbolitzats per l’estudiant Dalmau Campells i l’inspector Melquíades Serrador, els dos homes reflectits en les ulleres del motorista portador de les notícies que influiran decisivament en llurs vides.
Aquesta duplicitat de línies confluirà en l’escena culminant del llibre, que té lloc a la galeria de les estàtues del Museu de Belles Arts de Torrelloba. Una escena gairebé d’opereta, amb força sang i fetge, que pot sobtar a primera vista però que al meu parer encaixa perfectament amb l’esperit simbolitzat en l’escena inicial, ja que mentre el gran drama esclata, a fora del museu hi ha muntada una parafernàlia oficial —amb himne nacional inclòs— que tapa el que succeeix a la galeria de les estàtues. Al país oficial no passa res que desentoni de l’harmonia dictada per decret.»
(Joan Josep Isern. Avui, 15 de febrer de 1992)
📜 SIMILAR VOLUMES
«A l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba», un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l’inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides… Amb la por, la misèria i les carèn
¿Qué se esconde tras los espejos? Para descubrirlo has de abrir las puertas de esta galería. Sumérgete en los reflejos cambiantes del laberinto y guíate por apariencias engañosas. No te detengas. Solo sigue adelante, de un relato a otro, de una imagen a otra. Encontrarás la salida, pero quizás no se
¿Qué se esconde tras los espejos? Para descubrirlo has de abrir las puertas de esta galería. Sumérgete en los reflejos cambiantes del laberinto y guíate por apariencias engañosas. No te detengas. Solo sigue adelante, de un relato a otro, de una imagen a otra. Encontrarás la salida, pero quizás no se
La figura de bronce osciló con cierta violencia. —¡Cuidado! —gritó lord Guthford. Era ya tarde. La Venus broncínea cayó al suelo, contra el que golpeó con fuerza. —¡Oh, Dios mío! —exclamó Shorwin, sinceramente consternado. En la metálica superficie se habían abierto varias grietas, algunas de ellas
**Disfruta de toda la saga «Alexia» reunida en un solo volumen.** **Miles de lectores se han enganchado a los libros de Susana Rubio, la autora que se autopublicó sin imaginar que llegaría a lo más alto de las listas de ventas.** **¿Y tú, te atreves con Alexia?** En esta emocionante saga descubri
**Un roman juste, émouvant et bourré d'énergie sur les préjugés et les ressorts qui permettent de s'en affranchir** Max et Olivia n'ont pas grand-chose en commun. Max, solitaire et complexé, peine à s'intégrer dans son nouveau lycée. Olivia, sociable et hyperactive, vient d'être recrutée par la très