✍ Scribed by Hallgrímur Helgason
No coin nor oath required. For personal study only.
«Visc sola en un garatge, amb un ordinador portàtil i una vella granada de mà…», així comença aquesta història. La Herra té vuitanta anys, i, distanciada dels seus fills, fa temps que viu sola en un garatge de Reykjavík. Gràcies a Internet, però, es connecta amb el món sencer. Fumadora empedreïda i néta del primer president d’Islàndia, la Herra va passar la Segona Guerra Mundial a Dinamarca i Alemanya. Més tard va viatjar pel continent americà, on va estudiar fotografia, es va casar i va perdre un fill. A principis dels seixanta, en una estada a Hamburg fins i tot va fer amistat amb els Beatles, però finalment va tornar a Islàndia. Ara no té cap ganes de passar un altre Nadal sola i ha decidit planificar la seva mort. Ha dubtat força, però s’ha decantat per la cremació. Mentre espera que el forn s’escalfi a mil graus, aprofita per fer balanç del passat i organitza les seves darreres revenges…
📜 SIMILAR VOLUMES
Creating a vibrant expression of the industrial, pastoral, rural, urban, religious, political and linguistic experience of Wales in the 20th-century world, these poems are as varied as Wales itself and range from the well-known to the startling, the lyrical to the experimental, the celebration of tr
L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues, recordant temps més feliços… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i
Em uma narrativa de tirar o fôlego, James Patterson nos apresenta Lindsay, Claire, Jill e Cindy, as integrantes do Clube das Mulheres Contra o Crime. No primeiro livro da série, o desafio desse grupo é investigar a identidade de um serial killer que assassina homens e mulheres que acabar
2011 Vivo sola en un garaje, y solo tengo a mano mi ordenador portátil y una vieja granada de mano... Hay pocas ventanas aquí, pero veo el mundo a través de la pantalla. Los e-mails van y vienen, mis viejos amigos de Facebook me siguen, como la vida misma, y yo no me pierdo detalle. Así empieza La
Mentre parlava en un homenatge dedicat al seu pare, mort dos anys abans, Siri Hustvedt va començar a tremolar. Va poder acabar el discurs, tot i que els braços i els peus es movien sense que els pogués controlar. Els atacs es van repetir. Aquesta és una crònica lúcida de la recerca d’un diagnòstic,