✍ Scribed by Antonio Manzini
No coin nor oath required. For personal study only.
Quan un dia una dona apareix morta a casa seva i, en la penombra, s'escampen les seqüeles del que en aparença ha estat un robatori amb violència, el viceqüestor Schiavone es resisteix a creure el que és evident. Una sèrie de coincidències i divergències, sumades a l'ambigüitat d'alguns personatges, transformarà gradualment l'escenari del crim en una espessa boira de misteris. Per dissipar-la, en Rocco posarà en pràctica el seu contundent mètode particular, basat en la intuïció, l'astúcia, una lleialtat indestructible a la seva gent de confiança i una certa tendència a fer justícia pel seu compte.
📜 SIMILAR VOLUMES
Pour son premier roman, Robert Maltais nous plonge dans l'univers clos de l'abbaye cistercienne de La Ferté en France. Le Québécois Gilbert Fortin, alias Dom Gilbert, n'a pas la foi mais dirige tout de même cette abbaye depuis six ans. Paradoxal ? Attendez de lire la suite car il y est aussi questio
En quelques nouvelles, poétiques et douloureuses, un tableau impitoyable d'une humanité abandonnée, rejetée dans les périphéries de la Suisse moderne ou d'autres sociétés. Un étudiant fils de migrants passe un examen. Il sent la petitesse vulgaire de son examinateur, avant d'aller fêter sa réussite
Fuggito “dal chiasso della città e dalla ressa e dai giornali e dalla gente, fuggito da tutto”, il consueto vagabondo in cui Hamsun proietta la sua esacerbata irrequietudine, dandogli qui addirittura il proprio nome, Knut Pedersen, è fermamente deciso a “trovare la pace a ogni costo”. Ma la partenza
Aquesta edició de Vent d’aram s’adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l’obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d’un estudi preliminar i d’uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d’un autor que mai no va
L’Aram, un noi de quinze anys com tants altres, potser no hauria escrit mai les seves vivències si no s’hagués vist immers, de sobte, en un èxode massiu per fugir d’una mort segura. Efectivament, l’any 1915, el govern turc va decretar l’extermini del poble armeni, i com l’Aram, milers d’homes, dones