✍ Scribed by José Saramago
No coin nor oath required. For personal study only.
Raimundo Silva és un revisor de textos d’una editorial, un personatge anodí que té com a missió a la vida conservar la integritat dels textos que arriben a les seves mans. Un dia, revisant un text històric, pren una decisió: introduir un «No» on hauria d’aparèixer un «Sí». Aquesta determinació altera, sens dubte, la història escrita, però també va a ser fonamental en la seva vida personal. El conservador Raimundo Silva no tornarà a ser subjecte pacient de la història, tant la universal com la personal, perquè el seu acte de rebel·lia li fa assumir el protagonisme que, com a home —i per tant hegemònic— li correspon en la vida.
📜 SIMILAR VOLUMES
Aquesta és la Història del nou cognom, la segona novel·la de l’èxit mundial de la saga de L’amiga genial. Hi retrobem de seguida la Lila i l’Elena, i aquesta gran història d’amistat complicada i meticulosament retratada: la seva relació d’amor i odi i l’entramat indestriable de dependència i alhora
La novel·la narra la història de Georges i Simone, una jove parella fascinada pel sexe que és guiada per un llibertí noble anglès en un viatge iniciàtic per Espanya, un viatge que és un descens als inferns del sexe dur, l'escatologia i la blasfèmia. Partint d'un procés creatiu molt estimat dels surr
Raimundo Silva, corrector de pruebas de una editorial, introduce en el texto que está revisando -un libro de historia titulado Historia del Cerco de Lisboa- un error voluntario, una partícula pequeñísima, un «no»: los cruzados no ayudaron a los portugueses a conquistar Lisboa. Es un no que subvierte
«Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l'edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l'època de la fe i l'època de la incredulitat; l'estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació…» Amb aquesta famosa frase comença la novel·la més ve
Un professor d'història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l'incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat
En Renato és un treballador que va créixer després de la guerra i va començar a treballar als catorze anys. Un treballador que fon elèctrodes en milers d’espurnes de foc a prop de tancs de petroli gegants. Un home que respira zinc, plom i bona part dels elements de la taula de Mendeléiev, fins que u