EDGT889906
Giorni tranquilli a Clichy
✍ Scribed by Henry Miller
- Publisher
- Adelphi
- Year
- 2018
- Tongue
- Italian
- Weight
- 477 KB
- Series
- Piccola biblioteca Adelphi 722
- Category
- Fiction
- ISBN-13
- 9788845932670
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
All'uscita del libro, nel 1956, un critico scrisse che con "Giorni tranquilli a Clichy" la letteratura si era spinta in territorio nemico molto più oltre di quanto fino a quel momento avesse osato. E non solo, verrebbe da aggiungere: aveva scoperto come può essere attraente quel territorio. Lo sono i rapporti crudi fra i due protagonisti del libro, Carl e Joey, e le professioniste del quartiere, e fra Carl e Colette, la vagabonda quindicenne che lui invita a vivere con loro. Lo sono i continui sconfinamenti fra esperienza e finzione. Lo è, soprattutto, la forma stessa che il libro assunse, quando Miller decise di costruirlo intorno alle immagini scattate dal più grande conoscitore di quella notte calda, sporca e vertiginosa che un tempo chiamavano Parigi: Brassaï. Sono pagine, quelle di Miller, che forse davvero oggi nessuno oserebbe più scrivere: ma che, per fortuna, possiamo ancora leggere.
📜 SIMILAR VOLUMES
Lorsque j'étais en Suède l'été dernier, je mis la main par hasard sur le livre de mon père Jours tranquilles à Clichy que je commençai à lire immédiatement. Je n’avais pas dius tôt lu la première page que me voilà parti pour une folâtre ga-noade d'amour de passion, de beauté et de sagesse - choses s
Version 31425 - 2012-03-19 15:45:29 +0100
EDGT630334
Dos relats que ens porten al París nocturn, prostibulari i sòrdid dels anys 30. «Montmartre és vell, descolorit, deixat, obertament depravat, mercenari, vulgar. Es més repugnant que no atractiu, però insidiosament repugnant, com el mateix vici». Així parla l'americà que es passeja per la plaça de Cl
Dos relats que ens porten al París nocturn, prostibulari i sòrdid dels anys 30. «Montmartre és vell, descolorit, deixat, obertament depravat, mercenari, vulgar. És més repugnant que no atractiu, però insidiosament repugnant, com el mateix vici». Així parla l’americà que es passeja per la plaça de Cl